Introducció "Sovint pensem en la fotografia en blanc i negre com una limitació tècnica del passat, una etapa prèvia al color. No obstant això, mirar enrere ens demostra que l'absència de color no era una mancança, sinó una oportunitat per capturar l'ànima del moment."

L'Essència sobre l'Aparença En eliminar la 'distracció' del color, la imatge és despulla. Ens quedem només amb allò que és veritablement essencial: la llum, l'ombra, la textura i, sobretot, l'expressió. El blanc i negre ens obligava i ens obliga a mirar directament els ulls del subjecte o l'arquitectura de l'escena.

El Llenguatge dels Records "Però, per què ens emociona tant? Perquè el blanc i negre és el llenguatge de la memòria. Els nostres records, amb el pas del temps, tendeixen a perdre la saturació i es quedin amb l´emoció " .

Conclusió "En definitiva, fotografiar a Blanc i Negre és una forma d'entendre la fotografia, ja sigui analògicament com digital, interpretar una imatge en monocrom dóna una visió, un sentiment d'entendre la mateixa imatge des d'un punt de vista diferent, que només la fotografia és capaç de plasmar i emocionar".